JO DE GRAN VULL SER NENA

23 de juliol del 2015

De premis il·lustrats

Dos estils molt diferents han estat guardonats recentment amb dos premis de gran reconeixement al món de la il·lustració de llibres.

Salvatge, Emily Hughes
Frankenstein, Elena Odriozola











Comencem amb les presentacions! 
(Semblo la presentadora d'un concurs...)
La princesa que bostezaba a todas horas, Elena Odriozola
Per una banda tenim a l'Elena Odriozola, és de San Sebastià i té una llarguíssima i il·lustrada trajectòria en el món dels àlbums infantils i també d'adults. Enguany se li ha atorgat el prestigiós Premi Nacional d'Il·lustració per la feina ben feta i pel seu recorregut. Va començar de joveneta i al llarg de la seva carrera ha obtingut d'altres premis importants. Té llibres publicats a moltes parts del món: de Mèxic al Japó i de Regne Unit a França! Utilitza un traç senzill i subtil, inclús "tranquil" podríem dir. Treballa amb colors suaus, i una estètica minimalista. La il·lustradora destaca per transmetre molt, amb poca cosa. M'explico: no farceix els decorats, se centra amb un objecte i li dóna tota la importància. Ella mateixa diu que el que li agrada és interpretar el text amb les imatges, i així ho fa. Té llibres tan xulos com La bella mandarina, (Imaginarium 2006) (ens encanta Mandarina! ;) , La princesa que bostezaba a todas horas, (OQO, 2009) i acaba de publicar La Cenicienta (2015) amb Nórdica Libros. Amb aquesta editorial també té publicats ¿Cuánta tierra necesita un hombre? (2011) de Tolstói, i un fabulosíssim Frankenstein (2013) de Mary Shelley que és una meravella.

Salvaje, Emily Hughes
Per altra banda tenim a la jove Emily Hughes, hawaiana de naixement, però establerta des de fa anys a Bournemouth, Anglaterra. En el seu cas el recorregut és molt més curtet, però amb una gran projecció de futur. Fa molt poc que ha publicat el seu primer àlbum Salvatge (Wild, 2014) i ja ha guanyat el Premi Llibreter 2014. Haig de confessar que és el meu àlbum il·lustrat preferit d'aquesta temporada. L'Emily utilitza traços gruixuts, inclús podríem dir-ne gargots mil·limètricament pensats, una molt bona combinació de colors càlids, gamma de tardor i una dedicació acurada a cada detall. Il·lustracions molt expressives i una història que podem reconèixer de seguida sobre una nena feliçment indomable (no us desvetllo més!). Està magníficament editat en català i castellà per Libros del Zorro Rojo.
Ja veieu, il·lustres il·lustradores (deixeu-me fer aquest joc de paraules "resultón") molt diferents, de molta qualitat i per tots els gustos i colors!

2 comentaris:

  1. A mi m'agrada la simplicitat del tras, la força dels colors jugant amb els tons suaus i els forts(negre, granate, gris) de Elena Odriozola

    ResponElimina