De quan era petita

Segur que us ha passat, que veieu una il·lustració d'un conte i, de sobte, viviu una regressió a la infància quan algú, més gran que tu, us llegia aquella història una i una altra vegada i aquell petit "tu" retenia a la memòria les imatges i els colors. I és un: "Oh! Aquest llibre el tenia quan era petita! M'encantava!"
I això és gràcies a reedicions d'alguns contes que, en el seu moment, van tenir molt d'èxit entre els petits. Que, segurament, algun dels editors que ara els publica va gaudir d'aquesta regressió al passat, en trobar ple de pols en algun calaix, un conte que de petit li encantava.
És el cas de la Nana Bunilda menja malsons, un llibre que es va publicar el 1985 per l'editorial Cruïlla i que va guanyar diversos premis en el seu moment. Escrit per l'autora de referència al món del llibre infantil Mercè Company i il·lustrat per l'Agustí Asensio, uns quants anys després, l'Associació de Mestres Rosa Sensat, dins la col·lecció mars, el recupera.
I és que els malsons no passen de moda, i que la Nana Bunilda (petita, rabassuda i amb unes trenes poderoses que es mengen els somnis lletjos) els converteixi en xocolata per després menjar-se'ls, em sembla un argument fantàstic perquè els petits d'avui dia, també la coneguin.

I per acabar, una petita menció a una regressió que he tingut fa poc amb els llibres de la il·lustradora Helen Oxenbury. De petita jo i la meva germana teníem un conte que es deia La classe de dansa, quins records! Aquest exemplar difícilment el trobarem, però Editorial Joventut acaba de publicar la novetat El capità Jan i els pirates de la mateixa il·lustradora. Me'l demano!