JO DE GRAN VULL SER NENA

30 de juliol del 2015

De llibres distrets per a culs inquiets!

S'han acabat els casals d'estiu? Ja han tornat de les colònies? Les ludoteques tanquen per vacances? I no pareu de sentir:
- Mama, m'aaaaavvvvooooorreeeeeeiixxoooooo!! Què puc fer?
- Papa, juguem, juguem, juguem, jugueeeeem!!
I és que ens els estimem moltíssim, això no ho dubta ningú. Però és que nosaltres ja som grans, i ells no es cansen MAI!
Doncs aquí van unes recomanacions estiuenques amb activitats per jugar sols, amb els tiets, amb els avis, amb els germans, amb els cosins, amb els amics invisibles, amb els gossets, els gats o els peluixos!

Per als més petits tenim Pinta con los dedos. Aquest llibre és molt xulo, dóna idees per pintar amb els dits, i el més atractiu és que ja ve amb les pintures! Set colors diferents amb una base d'esponja per pressionar amb el dit i pintar.
ADVERTÈNCIA! No diu enlloc que hagis de pintar, només, les pàgines del llibre i no les parets, els sofàs, els mobles, o decorar unes sabates... Així que millor que juguin acompanyats, perquè ja sabeu que dins de cada nen i nena s'hi amaga un gran artista molt creatiu i ens poden fer una bona obra d'art a la paret...

Bestiario. Para colorear, un llibre-joc per pintar les taques a un jaguar i les urpes a un ós. També té pàgines d'adhesius de tots els animals que hi surten per guiar-te amb els colrs. Aquest llibre d'activitats és la successió al preciós llibre Bestiario d'Adrienne Barman. No és un llibre d'animals qualsevol, és una fabulosa enciclopèdia catalogada d'una forma molt original i divertida: ja no separem els rèptils, dels mamífers o de les aus, sinó Els Majestuosos, els de Color Blanc o Els de Coll Llarg. Aquests dos llibres de Libros de Zorro Rojo són un bon pack de vacances per jugar i aprendre!


Una mica més complicadet és Bloc de laberintos. Hi ha 30 laberints diferents i es poden arrencar del bloc. A més, a part d'intentar acabar el laberint (alguns tan complicats que necessitareu ajuda dels peques) també et fan buscar coses i has de marcar amb un tic si les trobes. Per passar-s'hi hores i hores!



A mi de petita m'encantava fer invents i, de fet volia ser inventora (també pintora, ballarina, actriu, escriptora, periodista, etc...) així que aquí va un d'experiments: Un submarí d'aire i d'altres experiments (també en castellà). Són senzills i divertits i es poden fer amb coses que tenim per casa (amb ajuda dels grans!). A més és molt didàctic i t'explica molt bé perquè i com passen les coses.
Ep! De fet hi ha moltíssims llibres d'activitats per totes les edats i per tots els gustos, el més fàcil (i no és que em tregui feina de sobre, simplement no us vull avorrir) és que us acosteu a qualsevol llibreria i us els mireu in situ. O que els petits triin, qui sap si potser teniu a casa un futur Picasso o una Marie Curie en potència!



PD: Però si el que voleu és desconnectar, feu una bona coreografia amb els nens i les nenes i salteu i balleu com bojos una cançó com aquesta! Amb el volum ben alt!





23 de juliol del 2015

De premis il·lustrats

Dos estils molt diferents han estat guardonats recentment amb dos premis de gran reconeixement al món de la il·lustració de llibres.

Salvatge, Emily Hughes
Frankenstein, Elena Odriozola











Comencem amb les presentacions! 
(Semblo la presentadora d'un concurs...)
La princesa que bostezaba a todas horas, Elena Odriozola
Per una banda tenim a l'Elena Odriozola, és de San Sebastià i té una llarguíssima i il·lustrada trajectòria en el món dels àlbums infantils i també d'adults. Enguany se li ha atorgat el prestigiós Premi Nacional d'Il·lustració per la feina ben feta i pel seu recorregut. Va començar de joveneta i al llarg de la seva carrera ha obtingut d'altres premis importants. Té llibres publicats a moltes parts del món: de Mèxic al Japó i de Regne Unit a França! Utilitza un traç senzill i subtil, inclús "tranquil" podríem dir. Treballa amb colors suaus, i una estètica minimalista. La il·lustradora destaca per transmetre molt, amb poca cosa. M'explico: no farceix els decorats, se centra amb un objecte i li dóna tota la importància. Ella mateixa diu que el que li agrada és interpretar el text amb les imatges, i així ho fa. Té llibres tan xulos com La bella mandarina, (Imaginarium 2006) (ens encanta Mandarina! ;) , La princesa que bostezaba a todas horas, (OQO, 2009) i acaba de publicar La Cenicienta (2015) amb Nórdica Libros. Amb aquesta editorial també té publicats ¿Cuánta tierra necesita un hombre? (2011) de Tolstói, i un fabulosíssim Frankenstein (2013) de Mary Shelley que és una meravella.

Salvaje, Emily Hughes
Per altra banda tenim a la jove Emily Hughes, hawaiana de naixement, però establerta des de fa anys a Bournemouth, Anglaterra. En el seu cas el recorregut és molt més curtet, però amb una gran projecció de futur. Fa molt poc que ha publicat el seu primer àlbum Salvatge (Wild, 2014) i ja ha guanyat el Premi Llibreter 2014. Haig de confessar que és el meu àlbum il·lustrat preferit d'aquesta temporada. L'Emily utilitza traços gruixuts, inclús podríem dir-ne gargots mil·limètricament pensats, una molt bona combinació de colors càlids, gamma de tardor i una dedicació acurada a cada detall. Il·lustracions molt expressives i una història que podem reconèixer de seguida sobre una nena feliçment indomable (no us desvetllo més!). Està magníficament editat en català i castellà per Libros del Zorro Rojo.
Ja veieu, il·lustres il·lustradores (deixeu-me fer aquest joc de paraules "resultón") molt diferents, de molta qualitat i per tots els gustos i colors!

19 de juliol del 2015

De viatges fantàstics

Il·lustració: Skottie Young

Fantasia i imaginació! Això és el que ens cal fer als grans i que hem d'aprendre (molt) dels petits: desenganxar de tant en tant els peus de terra i fer volar la ment!
Com menciona al seu llibre Gramàtica de la fantasia el savi, mestre, contaire i creador d'històries Gianni Rodari (a qui li dedicaré més d'un post en aquest blog): "Si tinguéssim una Fantàstica, així com tenim una Lògica, haguéssim descobert l'art d'inventar". Aquest és un fragment de Frammenti di Novalis (1772-1801) que Rodari va interioritzar com a mantra i, actualment, és considerat el creador de l'art d'inventar històries.
I després d'aquesta introducció us presento a dos pares 100% imaginatius. Per una banda, Neil Gaiman, que potser el coneixeu per ser l'autor de l'exitosa sèrie de còmics Sandman. També ha escrit un munt d'històries genials i fantàstiques per a joves, com L'al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare, per exemple.
I aquest és l'altre pare de qui us vull parlar. Un matí qualsevol, baixa a comprar llet per als cereals dels seus fills. Secs costen molt d'empassar! Al cap de més estona del que triga normalment, torna amb la llet. "On has estat tanta estona?" Li pregunten els fills. Res, simplement s'ha creuat amb un estegosaure inventor que l'ha salvat d'uns pirates que el volien llençar al mar i, amb un globus volador, han viatjat a través del temps i han escapat d'uns extraterrestres que volien redecorar (que no conquerir) el planeta, d'uns "wampirs" que es volien beure la llet i d'una tribu que els volia sacrificar a un volcà anomenat Splod (o alguna cosa així). I tot això ha passat entre piranyes, ponis de colors i uns nans amb flors al cap que ballaven, molt divertits per cert! Peripècies i aventures de ritme constant magníficament arrodonides amb les divertidíssimes il·lustracions de Skottie Young. Sols o acompanyats, la diversió està assegurada.

JUGUEM!
Per què no ho proveu? El pròxim dia que baixeu a comprar el pa o en tornar de la feina, expliqueu una història fantàstica inventadíssima aprofitant una notícia que heu llegit al diari, o el nom dels cereals o un soroll que ha fet un cotxe. Podeu demanar ajuda als nens i nenes que d'això en saben molt més que nosaltres! No us n'adonareu i us haureu inventat un conte!


16 de juliol del 2015

De quan era petita

La Nana Bunilda menja malsonsSegur que us ha passat, que veieu una il·lustració d'un conte i, de sobte, viviu una regressió a la infància quan algú, més gran que tu, us llegia aquella història una i una altra vegada i aquell petit "tu" retenia a la memòria les imatges i els colors. I és un: "Oh! Aquest llibre el tenia quan era petita! M'encantava!"
I això és gràcies a reedicions d'alguns contes que, en el seu moment, van tenir molt d'èxit entre els petits. Que, segurament, algun dels editors que ara els publica va gaudir d'aquesta regressió al passat, en trobar ple de pols en algun calaix, un conte que de petit li encantava.
És el cas de la Nana Bunilda menja malsons, un llibre que es va publicar el 1985 per l'editorial Cruïlla i que va guanyar diversos premis en el seu moment. Escrit per l'autora de referència al món del llibre infantil Mercè Company i il·lustrat per l'Agustí Asensio, uns quants anys després, l'Associació de Mestres Rosa Sensat, dins la col·lecció mars, el recupera.
The dancing class, Helen OxenburyI és que els malsons no passen de moda, i que la Nana Bunilda (petita, rabassuda i amb unes trenes poderoses que es mengen els somnis lletjos) els converteixi en xocolata per després menjar-se'ls, em sembla un argument fantàstic perquè els petits d'avui dia, també la coneguin.
El capità Jan i els pirates
I per acabar, una petita menció a una regressió que he tingut fa poc amb els llibres de la il·lustradora Helen Oxenbury. De petita jo i la meva germana teníem un conte que es deia La classe de dansa, quins records! Aquest exemplar difícilment el trobarem, però Editorial Joventut acaba de publicar la novetat El capità Jan i els pirates de la mateixa il·lustradora. Me'l demano!