De la trilogia dels barrets

Avui estic contenta perquè us puc parlar d’un dels meus autors i il·lustradors preferits: el canadenc Jon Klassen! Klassen ha guanyat un munt de premis amb la seva trilogia dels barrets. Sí, sí, una trilogia d’àlbums il·lustrats que tenen dos protagonistes un barret i una mentida: On és el meu barret?, Aquest barret no és meu i Hem trobat un barret, tots tres publicats en català i castellà per l’editorial Milrazones.

Les il·lustracions d’en Klassen són amb aquarel·la, senzilles pel que fa als detalls, cosa que fa que els pocs elements que hi ha prenguin molta importància. Des del protagonista fins a unes fulles o una branca. Aparentment pot semblar un tipus d’il·lustració més aviat seriós, amb una paleta de colors de tardor (beix, marró, verd caqui, negre, terrós), però el que fa pixar-te de riure (perdoneu l’expressió, però no n’hi ha cap que s’escaigui millor) són les mirades hiperexpressives dels animals que hi apareixen. Tot i que les il·lustracions van acompanyades de text, s’expliquen per si soles.

Si el coneixeu, rellegiu-lo, i si no el coneixeu, quina sort descobrir-lo per primera vegada!

Trobareu més cosetes de Jon Klassen aquí!

Títol original en anglès.
Editat en català i castellà.

D'un dia a l'òpera

Representació al Teatro Regio Torino

Fíííígaro, Fígaro, Fígarooooo! Qui no ha escoltat (potser cantat en un dia de felicitat) la tonada més famosa de l’òpera Il barbiere de Siviglia?

El nostre protagonista és un barber sevillà, el més famós dels voltants del Guadalquivir. Enginyós i astut com una guineu, en Fígaro té el comès d’ajudar el comte d’Almaviva a aconseguir la dona dels seus somnis, la dolça Rosina, que viu tutelada pel tirà Dr. Bartolo, el qual, a la vegada, viu desconsolat i secretament enamorat d’ella, amb qui es vol casar ben aviat perquè té la sospita que el comte corre per la contrada per declarar-se-li. Un ball de cartes cap aquí i cap allà, disfresses, converses i sobretot amor són la base d’aquesta meravellosa i divertida òpera de Rossini. Tot un culebrot! (En el bon sentit de la paraula!)


Amb més de quaranta òperes a l’esquena, aquest compositor italià, es va especialitzar en les anomenades òperes bufes (les comèdies). L’editorial Hipòtesi va publicar aquesta adaptació de Joan de Déu Prats amb les còmiques il·lustracions de Miguel Gallardo i, per si no n'hi hagués prou, inclou un CD amb les àries més famoses de l’òpera que es poden anar escoltant a mesura que vas llegint! Com us quedeu? Exacte, una delícia!

L'Editorial Hipòtesi ha publicat diverses Òperes en aquest format dins la seva col·lecció Opera Prima! Feu-hi un cop d'ull!

La dona è mobile, qual piuma al ventoooo....aix, crec que aquesta àrea és d'una altra òpera...

De conflictes i guerres...

No acostumem a trobar-nos amb novel·les per a joves que tractin la Segona Guerra Mundial. De fet, trobem pocs llibres juvenils basats en conflictes bèl·lics reals. Potser per por de transmetre massa aviat la cruesa d’uns fets terribles. En aquest cas es tracta d’una història que, tot i el rerefons dur en què es contextualitza, és dolça i tendra gràcies al punt de vista dels dos protagonistes: l’Adam i en Thomas, dos companys de classe, tots dos jueus, que s’han d’amagar dins del bosc fins que les seves respectives mares els vagin a recollir. Mentrestant hauran de sobreviure amb uns pocs queviures i les seves aptituds personals. Descobreixen l’acollidora naturalesa que els fa de casa i de mare i entre tots dos va creixent una bonica amistat forjada en l’acceptació, el respecte i el treball en equip. Es troben diversos personatges amb qui mantenen converses fugaces que els donen detalls de la guerra. No obstant això, els trets que cada dia senten de fons anuncien que encara no s’acaba.
Aquest relat colpidor, escrit originalment en hebreu, està basat en els fets reals que va viure l’autor, Aharon Appelfeld, que va passar tres anys amagat escapant de la guerra.

És difícil explicar als petits aquests temes, ja ens costa entendre'ls a nosaltres, imagineu-vos com hem de transmetre'ls a ells. Per això hi ha alguns contes que relaten els fets perque els més petits se'n puguin fer una idea. Com per exemple El viaje de Francesca Sanna, editat a la nova Petita Impedimenta, que relata com una família ha de fugir de casa seva per culpa de la guerra. Les il·lustracions són molt especials, modernes, actuals d'aquelles que et voldries emmarcar cada pàgina en un quadre. Però no deixen de ser crues per la història que expliquen, desgraciadament molt a l'ordre del dia.

Us deixo un llistat de llibres que parlen de conflictes bèl·lics i també de refugiats, per petits i no tan petits:

• Guerra. ¿Y si te pasara a ti? de Janne Teller.Per grans a partir de 12 anys, relat colpidor que et posa en la situació d'un refugiat.
• L'Artilleria de Mr. Smith de Francesc Puigpelat. Per grans a partir de 12 anys, Catalunya en plena Guerra Civil, el protagonista es troba en mig de dos bandos: la família o els amics? (Cat/cast)
• Akim corre de Claude K. Dubois. Per petits a partir de 5 anys, història curta d'un nen que ha d'escapar de la seva ciutat, amb poc text i unes il·lustracions que ho diuen tot.
• El mag d'Auschwitz de Kathy Kacer i Gillian Newland. Per petits a partir de 6 anys, àlbum il·lustrat sobre un nen que està en un camp de concentració en plena Segona Guerra Mundial. (Cat/cast)

De la Fantàstica de Gianni Rodari

Benvolguts mandarinencs i mandarinenques: avui tinc l'honor de parlar del mestre de la invenció, de la creació d'històries, senyor de l'imaginari i llicenciat i doctorat en estudis de la Fantasia, en Gianni Rodari!

És molt emocionant quan hi ha un autor que de petita llegies i t'encantava i que 15 o 20 anys més tard segueixes veient que agrada als nens d'avui i també emociona als pares. Alguna cosa devia fer bé aquest Rodari ;)
És el geni dels contes curts per a nens i en té tants i tants publicats que quan ja creus que t'ho has llegit tot, en descobreixes uns quants més recuperats per alguna editorial que, en el seu dia, li va donar un atac de melangia i els va tornar a publicar.

Il signorino Rodari va néixer a Itàlia. Mestre i pedagog, va començar a escriure petits articles en diaris. Poc a poc, escrivint i escrivint, es va fer un lloc entre els grans autors de literatura infantil, però amb un punt de distinció. En Rodari va ser el rei en l'art d'inventar històries. Agafava temes actuals, donava vida a objectes inanimats i hi posava, sobretot, humor! Era d'esperar que al cap del temps rebés el premi més prestigiós de la Literatura Infantil el Hans Christian Andersen en l'any 1970.

Però no es va limitar a escriure històries, sinó que va redactar el manual "Gramàtica de la Fantasia: Introducció a l'art d'explicar històries" dirigit a pares, mares, professors, animadors, teatrerus, contacontes, futurs escriptors de literatura infantil, adults en general, en el que ens proposa eines i recursos per treballar la imaginació i per aprendre a crear, a partir de jocs i combinacions de paraules. Gran defensor que la pràctica de la imaginació fos una assignatura a totes les escoles, Gianni Rodari és considerat el revolucionador i renovador de la literatura infantil.

Deures per aquesta setmana, aneu a una biblioteca o llibreria, el que us caigui més a prop, i llegiu-vos alguna coseta d'ell. Segur, segur, segur us sorprendrà i us arrencarà un somriure! Per sort tenim Rodari per estona.

JUGUEM! (Per a tots els públics!)
Un clàssic del Rodari que trobarem a Gramàtica de la Fantasia és "El binomi fantàstic". Com començar una història: Penseu una paraula, qualsevol, un animal, un personatge, un objecte. Per exemple: "cassola".
Demaneu a algú que us en digui una altra, posem pel cas que el vostre germà o germana us diu "mandarina" :)
Ja tenim el nostre binomi fantàstic! Ara hem de desprendre d'aquestes paraules la seva utilitat real, aquestes paraules són canviants, les podem utilitzar de mil maneres diferents.
Creem una relació entre elles mitjançant una preposició i els seus articles correposnents:

• La Cassola amb la Mandarina
• La mandarina de la cassola
• La cassola sobre la mandarina
• La mandarina al costat de la cassola

Aquí ja tenim 4 punts de partida per 4 històries, per exemple:

La mandarina estava a punt de guanyar el concurs de la fruita més forta de l'any. Aquesta vegada li havia tocat carregar la cassola al damunt durant tot el recorregut. Seria un prestigi per a les mandarines que un cítric guanyés el concurs, ja que últimament estaven força menyspreats. Anaven a creuar la línia de meta, quan la cassola va perdre l'equilibri i va caure a terra fent un gran terrabastall.

A crear!

ACTIVITAT!
Club de lectura de "Contes per telefon" a La llibreria La Central, amb els fantàstics contes d'en Rodari i jo mateixa. Sí, sí, sí heu de venir, ho passarem fabufantàstic!

Gianni Rodari

De... i si fiquem el cassó dins la motxilla?

Al llarg de la vida tots duem una motxilla penjada a l'esquena. Hi ha qui l'omple d'emocions, hi ha qui l'omple d'objectes, hi ha qui la canvia constantment per altres motxilles, qui la porta mig buida i qui la duu mig plena.
Inclús hi ha qui se la deixa sovint a casa i qui no se la treu mai mai mai. Generalment som nosaltres mateixos que triem què portem a la motxilla, a vegades ens costa més d'arrossegar-la i a vegades se'ns fa més lleugera. Però hi ha vegades que no es pot triar.
I si en comptes d'una motxilla, portéssim un cassó? Aquest és el cas del protagonista d'aquesta història, en Gerard, que no només porta un cassó en comptes d'una motxilla, sinó que a més no se'n pot desfer mai.

Un cassó es pot fer servir per a moltíssimes coses: per seure-hi quan estàs cansat, per pujar-hi a sobre i veure-hi més bé, per cuinar, també, o per donar-li llet al teu gatet. Però no poder desprendre-se'n quan no el necessites, et complica força la vida. L'has d'arrossegar a tot arreu i el soroll molesta als altres que s'allunyen, pesa i es fa feixuc, i per tant, no vas al mateix ritme que la resta i et fa arribar l'últim en moltes ocasions. Per això en Gerard, que és molt carinyós i tot un artista, s'enfada molt quan el cassó li fa tant la guitza i se'l fica al cap per no veure-hi res. Però i si en Gerard fica el cassó dins d'una motxilla? Potser serà més fàcil de portar, oi?

De cassons n'hi ha de moltes mides i, com en Gerard, força gent que els arrossega. El cassó del Gerard (també en castellà) de l'autora i il·lustradora francesa Isabelle Carrier, ens explica d'una manera senzilla i sense entrar en sentimentalismes, tant les qualitats com els obstacles que ha de superar un nen una mica diferent dels altres.
Un conte commovedor amb il·lustracions conceptuals i molt divertides i recomanat per la FEAPS. Un molt bon recurs pels adults per explicar als petits alguns temes difícils d'entendre.

Editat en català i castellà per Editorial Joventut

De treure's les ulleres

Catherine, sense ulleres, borrós i suau

Encara que no dugueu ulleres, no teniu excuses. Fem un JOC: Imagineu que sobre la taula hi ha unes ulleres...Heu de fer un esforç, imagineu que hi són. Les agafeu...Amb compte! Que no és un tros de cotó! Molt bé, així, amb cura. A contrallum veieu que estan una mica brutes, exhaleu una mica d'alè i amb un drapet netegeu els vidres. Ara llueixen! Us podeu posar les ulleres. Les teniu ben col·locades? Ajusteu-les bé pel nas. Renoi, quina definició! Si mireu per la finestra, podeu veure al policia endossant una multa a la moto damunt la vorera o una filera de cotxes tocant el clàxon a una pobra iaia que travessa el pas de zebra a poc a poc.

I si us les traieu, què veieu? Què? Com? El policia convida a la iaia molt amablement a ballar amb ella enmig del pas de zebra, els conductors dels vehicles amb les finestres abaixades coregen una cançó del Frank Sinatra, de les marxoses Fly me to the moon o el mític New York New York, mentre els nens i les nenes, que abans estaven adormits, van dansant al ritme de la música cap a l'escola. Sí, sóc fan dels musicals.

Així ens proposa la Catherine i el seu pare de veure el món. "El món quan el veia sense ulleres, no tenia asprors, era tan suau i vellutat" diu la Catherine recordant les classes de dansa quan era petita a París. "Amb les ulleres, veia el món tal com és. Ja no podia somiar." Aquest llibre ha enamorat tothom qui l'ha llegit (a mi també, per descomptat) per això he volgut fer un recull d'algunes ressenyes molt boniques que he llegit a internet i compartir-les a Llibres de mandarina:

"De petit alguns llibres semblava que t'animaven a fantasiejar a partir d'escenes o personatges als quals l'autor havia decidit no parar atenció. A Catherine, Patrick Modiano et demana que ho facis." El Culturista, per Isaac Casals
"Un pequeño libro que cuenta la historia de una niña, Catherine, y su padre, en un París gris y de otra época. Ambos llevan gafas y las utilizan como forma de evasión." Kiddult, per Txell Hernández Gil
"Ella tenia una vida senzilla, però agradable i no necessitava saber quins negocis estranys feia el seu pare, el motiu d'estar sempre separada de la seva mare o per què Madame Dismailova, la seva professora de ballet, no era russa." Blog de La Central, per Meritxell Ral
"La relación entre ambos, en ausencia de la madre, es lo que esta novelita refleja con sutileza y humor. Catherine encuentra en su padre un cómplice para sus faltas de ortografía y su poca pericia con el ballet y su padre encuentra en Catherine una hija que pregunta sin agobiar con la que puede compartir divertidas confidencias sobre la vida y sus zonas más oscuras." Club Kiriko
"En aquesta oda a la imaginació, l'autor s'inspira en la seva pròpia infància a París, en els records del seu pare[...]" Time Out, per Maria Junyent
"Catherine es una bella obra para chicos o para mayores donde se revela el lado más tierno y sensible del Premi Nobel de Literatura Patrick Modiano. En una edición de regalo muy cuidada con las ilustraciones originales de Sempé por parte de los editores de Blackie Books." La librería de Javier

L'autor Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, 1945) és Nobel de Literatura 2014, té una llista llarga de llibres per adults. Catherine, publicat per primer cop el 1988, és el seu llibre infantil més conegut.
L'il·lustrador Jean-Jacques Sempé (Bordeus, 1932), és sobretot conegut per les divertidíssimes vinyetes d'El Petit Nicolàs (R. Goscinny). Ja va il·lustrar la primera edició de Catherine.

Vénen o no vénen ganes de llegir-lo? I el dissabte 7 de novembre, faig un Club de Lectura a La Central!

De llibres grans del món

Interior City Maps

Aprofitant que marxo de vacances i, per conseqüència, de viatge (una afició que m'apassiona, però que no es pot fer cada dia com llegir), avui comparteixo amb vosaltres uns Atles il·lustrats d'allò més meravellosos! Jo cada dia al·lucino més. Es fan unes edicions de llibres tan boniques i treballades que no me'n sé avenir.
Una petita intro: Els de la meva generació (i pujant) associem l'Atles a aquell llibre gran (perquè un Atles no es concep de format petit) que estava al costat de l'Enciclopèdia i que de tant en tant, amb l'excusa d'un treball de geografia de l'escola, fullejaves sense fi. "De debò és tan gran el món?"
M'han explicat que l'origen del nom ATLES ve d'un ésser de la mitologia grega, un gegant concretament, a qui Zeus (el Déu dels Déus grecs) va donar la responsabilitat de carregar amb el firmament i la Terra sobre les seves espatlles, sostenint així, el pes del planeta. Un origen bonic, oi? Suposo, que pel tità que el carregava no sé si ho era tant!
També s'anomena Atles a la primera vèrtebra de la nostra columna vertebral, la que s'uneix amb el crani. Forma part de les cervicals. Si us voleu quedar amb la gent, podeu dir: "Ai, tinc les cervicals destrossades, concretament em molesta l'Atles, el tinc molt adolorit" ;)

Al tema que em despisto.
Els Atles que comparteixo amb vosaltres van més enllà del fet geogràfic, són també un diccionari cultural i històric del país: els personatges més destacats o els animals i plantes més icònics de la zona. També festivitats i tradicions, tot en il·lustracions a tot color i infinitat de detalls. Si us poseu a fullejar-los un diumenge al matí amb els peques, aviseu a l'àvia que fareu tard a dinar!

Interior MAPS

MAPS: el best seller dels Atles. Fins ara existia només en anglès, que no està malament perquè és una bona manera d'aprendre la llengua i practicar-la amb els nanos. En tot cas, en molt breu l'editen en castellà (en català encara no està previst). Els autors d'aquesta feinada (52 pàgines il·lustrades amb tot luxe de detalls i curiositats) són l'Aleksandra Mizielinska i en Daniel Mizielinski que van publicar per primer cop aquest llibre l'any 2012 a Polònia.
ATLES D'AVENTURES: S'ha publicat aquest juny 2015, tant en català com en castellà per l'editorial Flamboyant. Tot i que la primera edició és en anglès per l'editorial anglesa Wide Eyed Editions. Un format gran amb uns tocs molt retro tant per les il·lustracions com per l'edició. De Rachel Williams i Lucy Letherland. Si els vostres petits i petites són aventurers, aquest és l'Atles indicat!
CITY ATLAS:  Només ha sortit en anglès, però aquí el podeu trobar en alguna llibreria. És també de format gran. En aquest cas destaquen 30 ciutats de tot el món, i que voleu que us digui, la coberta em sembla súper molona! Només un "però", Barcelona és la ciutat menys aconseguida.
Bon viatge aventurers i aventureres!

Interior Atlas de aventuras