JO DE GRAN VULL SER NENA

30 de novembre del 2015

De... i si fiquem el cassó dins la motxilla?

El cassó d'en Gerard Editorial Joventut

Al llarg de la vida tots duem una motxilla penjada a l'esquena. Hi ha qui l'omple d'emocions, hi ha qui l'omple d'objectes, hi ha qui la canvia constantment per altres motxilles, qui la porta mig buida i qui la duu mig plena.
El cassó d'en Gerard Editorial JoventutInclús hi ha qui se la deixa sovint a casa i qui no se la treu mai mai mai. Generalment som nosaltres mateixos que triem què portem a la motxilla, a vegades ens costa més d'arrossegar-la i a vegades se'ns fa més lleugera. Però hi ha vegades que no es pot triar.
I si en comptes d'una motxilla, portéssim un cassó? Aquest és el cas del protagonista d'aquesta història, en Gerard, que no només porta un cassó en comptes d'una motxilla, sinó que a més no se'n pot desfer mai.

El cassó d'en Gerard Editorial JoventutUn cassó es pot fer servir per a moltíssimes coses: per seure-hi quan estàs cansat, per pujar-hi a sobre i veure-hi més bé, per cuinar, també, o per donar-li llet al teu gatet. Però no poder desprendre-se'n quan no el necessites, et complica força la vida. L'has d'arrossegar a tot arreu i el soroll molesta als altres que s'allunyen, pesa i es fa feixuc, i per tant, no vas al mateix ritme que la resta i et fa arribar l'últim en moltes ocasions. Per això en Gerard, que és molt carinyós i tot un artista, s'enfada molt quan el cassó li fa tant la guitza i se'l fica al cap per no veure-hi res. Però i si en Gerard fica el cassó dins d'una motxilla? Potser serà més fàcil de portar, oi?

De cassons n'hi ha de moltes mides i, com en Gerard, força gent que els arrossega. El cassó del Gerard (també en castellà) de l'autora i il·lustradora francesa Isabelle Carrier, ens explica d'una manera senzilla i sense entrar en sentimentalismes, tant les qualitats com els obstacles que ha de superar un nen una mica diferent dels altres.
Un conte commovedor amb il·lustracions conceptuals i molt divertides i recomanat per la FEAPS. Un molt bon recurs pels adults per explicar als petits alguns temes difícils d'entendre.
El cassó d'en Gerard Editorial Joventut
Editat en català i castellà per Editorial Joventut

5 de novembre del 2015

De treure's les ulleres


Catherine, sense ulleres, borrós i suau

Encara que no dugueu ulleres, no teniu excuses. Fem un JOC: Imagineu que sobre la taula hi ha unes ulleres...Heu de fer un esforç, imagineu que hi són. Les agafeu...Amb compte! Que no és un tros de cotó! Molt bé, així, amb cura. A contrallum veieu que estan una mica brutes, exhaleu una mica d'alè i amb un drapet netegeu els vidres. Ara llueixen! Us podeu posar les ulleres. Les teniu ben col·locades? Ajusteu-les bé pel nas. Renoi, quina definició! Si mireu per la finestra, podeu veure al policia endossant una multa a la moto damunt la vorera o una filera de cotxes tocant el clàxon a una pobra iaia que travessa el pas de zebra a poc a poc.

I si us les traieu, què veieu? Què? Com? El policia convida a la iaia molt amablement a ballar amb ella enmig del pas de zebra, els conductors dels vehicles amb les finestres abaixades coregen una cançó del Frank Sinatra, de les marxoses Fly me to the moon o el mític New York New York, mentre els nens i les nenes, que abans estaven adormits, van dansant al ritme de la música cap a l'escola. Sí, sóc fan dels musicals.

Així ens proposa la Catherine i el seu pare de veure el món. "El món quan el veia sense ulleres, no tenia asprors, era tan suau i vellutat" diu la Catherine recordant les classes de dansa quan era petita a París. "Amb les ulleres, veia el món tal com és. Ja no podia somiar." Aquest llibre ha enamorat tothom qui l'ha llegit (a mi també, per descomptat) per això he volgut fer un recull d'algunes ressenyes molt boniques que he llegit a internet i compartir-les a Llibres de mandarina:

"De petit alguns llibres semblava que t'animaven a fantasiejar a partir d'escenes o personatges als quals l'autor havia decidit no parar atenció. A Catherine, Patrick Modiano et demana que ho facis." El Culturista, per Isaac Casals
"Un pequeño libro que cuenta la historia de una niña, Catherine, y su padre, en un París gris y de otra época. Ambos llevan gafas y las utilizan como forma de evasión." Kiddult, per Txell Hernández Gil
"Ella tenia una vida senzilla, però agradable i no necessitava saber quins negocis estranys feia el seu pare, el motiu d'estar sempre separada de la seva mare o per què Madame Dismailova, la seva professora de ballet, no era russa." Blog de La Central, per Meritxell Ral
"La relación entre ambos, en ausencia de la madre, es lo que esta novelita refleja con sutileza y humor. Catherine encuentra en su padre un cómplice para sus faltas de ortografía y su poca pericia con el ballet y su padre encuentra en Catherine una hija que pregunta sin agobiar con la que puede compartir divertidas confidencias sobre la vida y sus zonas más oscuras." Club Kiriko
"En aquesta oda a la imaginació, l'autor s'inspira en la seva pròpia infància a París, en els records del seu pare[...]" Time Out, per Maria Junyent
"Catherine es una bella obra para chicos o para mayores donde se revela el lado más tierno y sensible del Premi Nobel de Literatura Patrick Modiano. En una edición de regalo muy cuidada con las ilustraciones originales de Sempé por parte de los editores de Blackie Books." La librería de Javier

L'autor Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, 1945) és Nobel de Literatura 2014, té una llista llarga de llibres per adults. Catherine, publicat per primer cop el 1988, és el seu llibre infantil més conegut.
L'il·lustrador Jean-Jacques Sempé (Bordeus, 1932), és sobretot conegut per les divertidíssimes vinyetes d'El Petit Nicolàs (R. Goscinny). Ja va il·lustrar la primera edició de Catherine.

Vénen o no vénen ganes de llegir-lo? I el dissabte 7 de novembre, faig un Club de Lectura a La Central!

26 de setembre del 2015

De llibres grans del món


Interior City Maps
Aprofitant que marxo de vacances i, per conseqüència, de viatge (una afició que m'apassiona, però que no es pot fer cada dia com llegir), avui comparteixo amb vosaltres uns Atles il·lustrats d'allò més meravellosos! Jo cada dia al·lucino més. Es fan unes edicions de llibres tan boniques i treballades que no me'n sé avenir.
Una petita intro: Els de la meva generació (i pujant) associem l'Atles a aquell llibre gran (perquè un Atles no es concep de format petit) que estava al costat de l'Enciclopèdia i que de tant en tant, amb l'excusa d'un treball de geografia de l'escola, fullejaves sense fi. "De debò és tan gran el món?"
M'han explicat que l'origen del nom ATLES ve d'un ésser de la mitologia grega, un gegant concretament, a qui Zeus (el Déu dels Déus grecs) va donar la responsabilitat de carregar amb el firmament i la Terra sobre les seves espatlles, sostenint així, el pes del planeta. Un origen bonic, oi? Suposo, que pel tità que el carregava no sé si ho era tant!
També s'anomena Atles a la primera vèrtebra de la nostra columna vertebral, la que s'uneix amb el crani. Forma part de les cervicals. Si us voleu quedar amb la gent, podeu dir: "Ai, tinc les cervicals destrossades, concretament em molesta l'Atles, el tinc molt adolorit" ;)
Al tema que em despisto.
Els Atles que comparteixo amb vosaltres van més enllà del fet geogràfic, són també un diccionari cultural i històric del país: els personatges més destacats o els animals i plantes més icònics de la zona. També festivitats i tradicions, tot en il·lustracions a tot color i infinitat de detalls. Si us poseu a fullejar-los un diumenge al matí amb els peques, aviseu a l'àvia que fareu tard a dinar!
Interior MAPS
MAPS: el best seller dels Atles. Fins ara existia només en anglès, que no està malament perquè és una bona manera d'aprendre la llengua i practicar-la amb els nanos. En tot cas, en molt breu l'editen en castellà (en català encara no està previst). Els autors d'aquesta feinada (52 pàgines il·lustrades amb tot luxe de detalls i curiositats) són l'Aleksandra Mizielinska i en Daniel Mizielinski que van publicar per primer cop aquest llibre l'any 2012 a Polònia.
ATLES D'AVENTURES: S'ha publicat aquest juny 2015, tant en català com en castellà per l'editorial Flamboyant. Tot i que la primera edició és en anglès per l'editorial anglesa Wide Eyed Editions. Un format gran amb uns tocs molt retro tant per les il·lustracions com per l'edició. De Rachel Williams i Lucy Letherland. Si els vostres petits i petites són aventurers, aquest és l'Atles indicat!
CITY ATLAS:  Només ha sortit en anglès, però aquí el podeu trobar en alguna llibreria. És també de format gran. En aquest cas destaquen 30 ciutats de tot el món, i que voleu que us digui, la coberta em sembla súper molona! Només un "però", Barcelona és la ciutat menys aconseguida.
Bon viatge aventurers i aventureres!
Interior Atlas de aventuras

 

10 de setembre del 2015

De la Història de Catalunya

Quan era més petita em costava força entendre per què els catalans i catalanes celebràvem l'11 de setembre. No ho tenia gens clar. Amb el temps i l'edat vas entenent moltes coses i et vas forjant un sentiment que ja no marxarà mai.
Ara tenim contes que ho expliquen! L'editorial La Galera té una àmplia selecció de llibrets curts genials per introduir als més petits una mica de la Història de Catalunya. Són llibres de tapa tova, d'unes 40 pàgines, amb il·lustracions a tot color. El millor? A un preu súper assequible entre 5 i 7 euros!

Us en faig cinc cèntims:
La meva primera història de Catalunya: un passeig per Catalunya adaptat als més petits amb textos de Toni Soler i il·lustracions de Roser Calafell. Un bon llibre de "fons d'armari", que li diria jo. Vull dir, d'aquells que sempre està bé tenir i sempre fan falta.

L'Onze de setembre: La petita Sara perd el seu gosset, en Pelut, el dia de la Diada i a poc a poc, (en lletra lligada i en vers) aniran trepitjant tots els escenaris d'aquest dia de celebració. Text d'Anna Canyelles i il·lustracions de Roser Calafell.

Els segadors: D'on ve el nostre himne? Qui van ser els segadors? En aquest llibret ens ho explica l'autora Cristina Sans i ens il·lustra, també, Roser Calafell. ATENCIÓ: inclou la lletra sencera de l'himne! No estaria malament que els adults també en féssim un repàs, que la segona part sempre afluixa! ;)

L'editorial Barcanova també té una gran selecció temàtica i entre els seus títols es troba L'auca de la Diada. Una eina perfecta per a primers lectors, ja que el text és molt curt i està escrit en lletra lligada i lletra de pal. Amb il·lustracions de Montse Español.

Si feu una passejada per les llibreries, trobareu segur una secció de Barcelona, Catalunya i festivitats diverses per a infants. Després de l'11 de setembre s'acosta la Mercè i hi ha un fotimer de llibres sobre la Festa Major!
Només queda dir Feliç Diada catalans i catalanes, petits i grans que passeu un gran dia recordant el que vam ser i el que som.


SI NO PLOU: Recordeu que aquest és l'últim cap de setmana de La Setmana del Llibre en Català. Una fira que vol promoure la llengua a través de la literatura d'aquí. Hi ha moltes activitats infantils entorn dels llibres! Feu-hi cap!

19 d’agost del 2015

Del Peludiu-Renudiu-Xiquitiu més meravellós

El meravellós peludiu renudiu xiquitiu
Aiaiaiai quina troballa, QUINA TROBALLA! Ja fa dies que us en volia parlar, i és un honor presentar-vos en aquest humil bloc de literatura infantil, un àlbum il·lustrat meravellós! De fet, dir-ne "meravellós" es queda curt, es mereix una paraula inventada: és un àlbum marvepomestrepifantístic! Exacte, això mateix!
El conte es diu "El meravellós Peludiu-Renudiu-Xiquitiu". Sí, sona ben estrany, però no sabreu què és fins que no el llegiu. I per què em té el cor robat aquest conte? Primer de tot per la seva entranyable protagonista, l'Edith o Eddie una nena de cinc anys (divertidíssima edat), que vol aconseguir un regal per l'aniversari de la seva mare. Amb un anorac rosa fluorescent, unes mitges a ratlles, la seva bosseta vermella i uns cabells grocs esvalotats es recorre tota la ciutat a la recerca d'un Peludiu-Renudiu-Xiquitiu. Visita totes les botigues del barri, però no hi ha manera de trobar-lo. De cada establiment aconsegueix un objecte que li diuen que és molt valuós, però ella no està gens convençuda. I ja no us puc explicar més!

El que sí que us puc explicar, tot i que ho heu de veure amb els vostres propis ulls, són les fantàstiques il·lustracions de l'autora Beatrice Alemagna. És una bolonyesa (bolonyesa de Bolonya, no de la pasta amb carn i tomàquet. Per cert, nyam!) que actualment viu a París, França on treballa com a autora i il·lustradora. Ha guanyat un reguitzell de premis per la seva feina i els seus contes han estat traduïts en més de 10 llengües. I no m'estranya que la premiïn, perquè el que fa és una obra mestra d'artesania. No es limita a dibuixar, sino que juga amb el collage creant textures diferents que donen dimensió a les pàgines. A més utilitza des de llapis de colors, a pintura o foto muntatges, que enriqueixen superbament les il·lustracions. No falta ni sobra ni un detall en cada pàgina, podries rellegir quatre, cinc i sis vegades el conte i descobrir coses noves cada cop.
No és fàcil trobar un llibre tan rodó en tots els sentits. A vegades creiem que els il·lustradors només il·lustren i els escriptors només escriuen, però aconseguir combinar totes dues coses com en aquest cas, és un triomf assegurat! En resum, és un llibre per grans i petits, per gaudir plegats, per aprendre el valor i la importància que donem a les coses i les persones, i el que tenen en realitat.
Català: El meravellós Peludiu-Renudiu-Xiquitiu, Combel Editorial
Castellà: El maravilloso Mini-Peli-Coso, Combel Editorial
Francès (original): Le merveilleux Velu-Dodu-Petit, Albin Michelle Jeunesse
Italià: Il meraviglioso Cicciapelliccia, Topipittori

PD: Aquesta autora a part de fer la feina tan bé, es dedica a promoure els seus llibres amb booktrailers tan fantàstics i rebonics com aquest! Mireu-lo siusplau clicant la imatge #BeatriceAlemagnaFAN
El meravellós Peludiu Renudiu Xiquitiu

JUGUEM!
És divertit inventar-se paraules per descriure les coses. Inventeu-ne amb els peques per dir que alguna cosa fa pudor com per exemple: "Aquesta tifa de vaca fa pufatufa!" o per dir que quelcom és molt gran "Aquest dinosaure és gigantibigugròs!" Després podeu explicar un petit conte introduint aquestes paraules inventades! Ho passareu genilivanili! ;)

6 d’agost del 2015

D'aprendre a llegir i escriure (part 1)

"L'aprenentatge de la lectura i l'escriptura va directament lligat al desenvolupament i l'aprenentatge del llenguatge". Això és un must (és la paraula de moda que s'utilitza per designar una cosa absolutament imprescindible a la nostra vida diària) en l'educació dels petits.
Per començar a llegir i escriure, cal desenvolupar en els infants una sèrie d'habilitats prèvies que han d'haver après. Moltes d'aquestes habilitats es poden aprendre dia a dia a la vida quotidiana, com per exemple si és dretà o esquerrà, podem esbrinar-ho segons agafi la cullera per menjar. El sentit de l'orientació en l'espai és també important i podem desenvolupar-lo jugant a fet i amagar, per exemple. Hi ha moltes altres habilitats que podem desenvolupar amb ajuda dels llibres. Són els destinats a nens i nenes de 0 a 3 anys.

En els primers 6 mesos de vida, tenim els llibres tovets, són com coixinets amb els quals poden dormir, banyar-se (alguns són impermeables) i ficar-se a la boca. I els podem rentar! Alguns tenen algun tipus de textura, o fan soroll al rebregar-los.
Després dels 6 mesos cap a l'any i mig,  passem a la fase llibres de cartró, (o de "foam", un material rígid però tovet) de la mida d'un pam, amb pàgines molt gruixudes perquè els puguin agafar sols amb les seves mans petitetes. Poden tenir una petita historieta, o que siguin simplement d'imatges quotidianes com una pilota, un cotxe, una floreta o (en el cas dels meus nebots que els encanta) un formatget. Així treballem per una banda la motricitat en agafar els llibres i l'associació d'imatges. En aquesta fase, també són molt resultones els llibres amb textures, ara, que sapigueu (si no ho heu esbrinat ja amb els vostres peques) que s'enamoraran d'una textura i cada vegada buscaran el llibre i la pàgina fins que la trobin. Et voilà! Hem treballat la retentiva i el record.
 Del primer any, cap als 2, adquireixen un paper important els llibres de sons. La part dificil d'aprendre a llegir és associar els sons amb les lletres escrites, per això és tan important que acostumem als infants a relacionar els sons amb els seus propietaris i quan abans comencin a interpretar-los ells mateixos, molt millor!
Ja a partir dels 2 i gairebé fins als 4, tenim una infinitat de llibres que anomenem "Llibres sorpresa" que van des dels llibres amb solapes (pestanyetes que podem moure amunt i avall), llibres amb peces de posar i treure, retrobem textures i sons, i apareixen els pop-ups (llibres en 3 dimensions). Als grans ens encaaaaanten, els pop-ups, però als peques els encaaaaanta destruir-los, així que no ens encapritxem massa amb ells, o guardem-los per quan siguin més grans.
Ep! Ja hem arribat a l'edat en què poden començar a associar lletres amb sons i primeres paraules escrites amb il·lustracions. Són els 3 i 4 anys. Aquí s'obre un meravellós ventall de llibres de primeres paraules, diccionaris visuals o abecedaris. Són llibres que hem de treballar junt amb ells perquè és un pas més complicat.
A partir d'aquesta edat i fins que no comencen a llegir paraules i frases (als 5 i 6 anys), podem combinar els llibres d'aprenentatge amb llibres més interactius com poden ser els llibres d'activitats, de pintar i dibuixar o els d'adhesius (veure publicació anterior amb algunes idees). O uns llibres que a mi m'encantaven de petita i que són ideals per treballar l'imaginari i la creativitat (i més en aquesta edat d'invenció profunda) els llibres sense text, només amb il·lustracions. Genials.

Faltarà una segona part d'aquest speech que són ja les primeres lectures, lletra lligada, lletra de pal, fins a les novel·les juvenils... Però serà en una altra entrada que si no es farà molt farragós.

Deixo uns enllços amb llibres bonics per aquestes edats que hem comentat:
- Animals. Llibre de tela per als bebés.
- El meu petit mercat. De cartró amb pàgines gruixudes, per passar les pàgines fàcilment, i aprendre els prmers conceptes.
- El meu primer llibre de sons. Una col·lecció que encanta als petits i té una mida perfecte perquè el puguin agafar i amb botonets fàcils de pressionar. Hi ha molts títols diferents.
- Contes clàssics amb textures. Podem començar a introduir els contes de La caputxeta vermella, Hansel i Gretel o Les set cabretes i el llop, però amb textures i il·lustracions molt despertes i acolorides.
- En Pep. Pels amants del pop-up un llibre d'èxit, molt divertit.
- El meu ABC. Tot i que hi ha moltes opcions, aquesta és una de molt bona per començar! Una pàgina per lletra, paraula i dibuix.
- Els animals del món. Em fascina aquest llibre i el recomano constantment. Són 8 paisatges diferents amb pàgines d'adhesius per posar i treure, animals per pintar. A més d'unes il·lustracions precioses.
- Un dia a l'escola. Un llibre de cartró, de dos pams per dos pams, amb moltíssims detalls que passen dins d'una escola en un dia normal. I sense text! Per passar-hi hores i hores inventant històries.

Tots aquests llibres també els podeu trobar en castellà.
Font d'inspiració educapeques.com

30 de juliol del 2015

De llibres distrets per a culs inquiets!

S'han acabat els casals d'estiu? Ja han tornat de les colònies? Les ludoteques tanquen per vacances? I no pareu de sentir:
- Mama, m'aaaaavvvvooooorreeeeeeiixxoooooo!! Què puc fer?
- Papa, juguem, juguem, juguem, jugueeeeem!!
I és que ens els estimem moltíssim, això no ho dubta ningú. Però és que nosaltres ja som grans, i ells no es cansen MAI!
Doncs aquí van unes recomanacions estiuenques amb activitats per jugar sols, amb els tiets, amb els avis, amb els germans, amb els cosins, amb els amics invisibles, amb els gossets, els gats o els peluixos!

Per als més petits tenim Pinta con los dedos. Aquest llibre és molt xulo, dóna idees per pintar amb els dits, i el més atractiu és que ja ve amb les pintures! Set colors diferents amb una base d'esponja per pressionar amb el dit i pintar.
ADVERTÈNCIA! No diu enlloc que hagis de pintar, només, les pàgines del llibre i no les parets, els sofàs, els mobles, o decorar unes sabates... Així que millor que juguin acompanyats, perquè ja sabeu que dins de cada nen i nena s'hi amaga un gran artista molt creatiu i ens poden fer una bona obra d'art a la paret...

Bestiario. Para colorear, un llibre-joc per pintar les taques a un jaguar i les urpes a un ós. També té pàgines d'adhesius de tots els animals que hi surten per guiar-te amb els colrs. Aquest llibre d'activitats és la successió al preciós llibre Bestiario d'Adrienne Barman. No és un llibre d'animals qualsevol, és una fabulosa enciclopèdia catalogada d'una forma molt original i divertida: ja no separem els rèptils, dels mamífers o de les aus, sinó Els Majestuosos, els de Color Blanc o Els de Coll Llarg. Aquests dos llibres de Libros de Zorro Rojo són un bon pack de vacances per jugar i aprendre!


Una mica més complicadet és Bloc de laberintos. Hi ha 30 laberints diferents i es poden arrencar del bloc. A més, a part d'intentar acabar el laberint (alguns tan complicats que necessitareu ajuda dels peques) també et fan buscar coses i has de marcar amb un tic si les trobes. Per passar-s'hi hores i hores!



A mi de petita m'encantava fer invents i, de fet volia ser inventora (també pintora, ballarina, actriu, escriptora, periodista, etc...) així que aquí va un d'experiments: Un submarí d'aire i d'altres experiments (també en castellà). Són senzills i divertits i es poden fer amb coses que tenim per casa (amb ajuda dels grans!). A més és molt didàctic i t'explica molt bé perquè i com passen les coses.
Ep! De fet hi ha moltíssims llibres d'activitats per totes les edats i per tots els gustos, el més fàcil (i no és que em tregui feina de sobre, simplement no us vull avorrir) és que us acosteu a qualsevol llibreria i us els mireu in situ. O que els petits triin, qui sap si potser teniu a casa un futur Picasso o una Marie Curie en potència!



PD: Però si el que voleu és desconnectar, feu una bona coreografia amb els nens i les nenes i salteu i balleu com bojos una cançó com aquesta! Amb el volum ben alt!





23 de juliol del 2015

De premis il·lustrats

Dos estils molt diferents han estat guardonats recentment amb dos premis de gran reconeixement al món de la il·lustració de llibres.

Salvatge, Emily Hughes
Frankenstein, Elena Odriozola











Comencem amb les presentacions! 
(Semblo la presentadora d'un concurs...)
La princesa que bostezaba a todas horas, Elena Odriozola
Per una banda tenim a l'Elena Odriozola, és de San Sebastià i té una llarguíssima i il·lustrada trajectòria en el món dels àlbums infantils i també d'adults. Enguany se li ha atorgat el prestigiós Premi Nacional d'Il·lustració per la feina ben feta i pel seu recorregut. Va començar de joveneta i al llarg de la seva carrera ha obtingut d'altres premis importants. Té llibres publicats a moltes parts del món: de Mèxic al Japó i de Regne Unit a França! Utilitza un traç senzill i subtil, inclús "tranquil" podríem dir. Treballa amb colors suaus, i una estètica minimalista. La il·lustradora destaca per transmetre molt, amb poca cosa. M'explico: no farceix els decorats, se centra amb un objecte i li dóna tota la importància. Ella mateixa diu que el que li agrada és interpretar el text amb les imatges, i així ho fa. Té llibres tan xulos com La bella mandarina, (Imaginarium 2006) (ens encanta Mandarina! ;) , La princesa que bostezaba a todas horas, (OQO, 2009) i acaba de publicar La Cenicienta (2015) amb Nórdica Libros. Amb aquesta editorial també té publicats ¿Cuánta tierra necesita un hombre? (2011) de Tolstói, i un fabulosíssim Frankenstein (2013) de Mary Shelley que és una meravella.

Salvaje, Emily Hughes
Per altra banda tenim a la jove Emily Hughes, hawaiana de naixement, però establerta des de fa anys a Bournemouth, Anglaterra. En el seu cas el recorregut és molt més curtet, però amb una gran projecció de futur. Fa molt poc que ha publicat el seu primer àlbum Salvatge (Wild, 2014) i ja ha guanyat el Premi Llibreter 2014. Haig de confessar que és el meu àlbum il·lustrat preferit d'aquesta temporada. L'Emily utilitza traços gruixuts, inclús podríem dir-ne gargots mil·limètricament pensats, una molt bona combinació de colors càlids, gamma de tardor i una dedicació acurada a cada detall. Il·lustracions molt expressives i una història que podem reconèixer de seguida sobre una nena feliçment indomable (no us desvetllo més!). Està magníficament editat en català i castellà per Libros del Zorro Rojo.
Ja veieu, il·lustres il·lustradores (deixeu-me fer aquest joc de paraules "resultón") molt diferents, de molta qualitat i per tots els gustos i colors!

19 de juliol del 2015

De viatges fantàstics

Il·lustració: Skottie Young

Fantasia i imaginació! Això és el que ens cal fer als grans i que hem d'aprendre (molt) dels petits: desenganxar de tant en tant els peus de terra i fer volar la ment!
Com menciona al seu llibre Gramàtica de la fantasia el savi, mestre, contaire i creador d'històries Gianni Rodari (a qui li dedicaré més d'un post en aquest blog): "Si tinguéssim una Fantàstica, així com tenim una Lògica, haguéssim descobert l'art d'inventar". Aquest és un fragment de Frammenti di Novalis (1772-1801) que Rodari va interioritzar com a mantra i, actualment, és considerat el creador de l'art d'inventar històries.
I després d'aquesta introducció us presento a dos pares 100% imaginatius. Per una banda, Neil Gaiman, que potser el coneixeu per ser l'autor de l'exitosa sèrie de còmics Sandman. També ha escrit un munt d'històries genials i fantàstiques per a joves, com L'al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare, per exemple.
I aquest és l'altre pare de qui us vull parlar. Un matí qualsevol, baixa a comprar llet per als cereals dels seus fills. Secs costen molt d'empassar! Al cap de més estona del que triga normalment, torna amb la llet. "On has estat tanta estona?" Li pregunten els fills. Res, simplement s'ha creuat amb un estegosaure inventor que l'ha salvat d'uns pirates que el volien llençar al mar i, amb un globus volador, han viatjat a través del temps i han escapat d'uns extraterrestres que volien redecorar (que no conquerir) el planeta, d'uns "wampirs" que es volien beure la llet i d'una tribu que els volia sacrificar a un volcà anomenat Splod (o alguna cosa així). I tot això ha passat entre piranyes, ponis de colors i uns nans amb flors al cap que ballaven, molt divertits per cert! Peripècies i aventures de ritme constant magníficament arrodonides amb les divertidíssimes il·lustracions de Skottie Young. Sols o acompanyats, la diversió està assegurada.

JUGUEM!
Per què no ho proveu? El pròxim dia que baixeu a comprar el pa o en tornar de la feina, expliqueu una història fantàstica inventadíssima aprofitant una notícia que heu llegit al diari, o el nom dels cereals o un soroll que ha fet un cotxe. Podeu demanar ajuda als nens i nenes que d'això en saben molt més que nosaltres! No us n'adonareu i us haureu inventat un conte!


16 de juliol del 2015

De quan era petita

La Nana Bunilda menja malsonsSegur que us ha passat, que veieu una il·lustració d'un conte i, de sobte, viviu una regressió a la infància quan algú, més gran que tu, us llegia aquella història una i una altra vegada i aquell petit "tu" retenia a la memòria les imatges i els colors. I és un: "Oh! Aquest llibre el tenia quan era petita! M'encantava!"
I això és gràcies a reedicions d'alguns contes que, en el seu moment, van tenir molt d'èxit entre els petits. Que, segurament, algun dels editors que ara els publica va gaudir d'aquesta regressió al passat, en trobar ple de pols en algun calaix, un conte que de petit li encantava.
És el cas de la Nana Bunilda menja malsons, un llibre que es va publicar el 1985 per l'editorial Cruïlla i que va guanyar diversos premis en el seu moment. Escrit per l'autora de referència al món del llibre infantil Mercè Company i il·lustrat per l'Agustí Asensio, uns quants anys després, l'Associació de Mestres Rosa Sensat, dins la col·lecció mars, el recupera.
The dancing class, Helen OxenburyI és que els malsons no passen de moda, i que la Nana Bunilda (petita, rabassuda i amb unes trenes poderoses que es mengen els somnis lletjos) els converteixi en xocolata per després menjar-se'ls, em sembla un argument fantàstic perquè els petits d'avui dia, també la coneguin.
El capità Jan i els pirates
I per acabar, una petita menció a una regressió que he tingut fa poc amb els llibres de la il·lustradora Helen Oxenbury. De petita jo i la meva germana teníem un conte que es deia La classe de dansa, quins records! Aquest exemplar difícilment el trobarem, però Editorial Joventut acaba de publicar la novetat El capità Jan i els pirates de la mateixa il·lustradora. Me'l demano!