De treure's les ulleres

Catherine, sense ulleres, borrós i suau

Encara que no dugueu ulleres, no teniu excuses. Fem un JOC: Imagineu que sobre la taula hi ha unes ulleres...Heu de fer un esforç, imagineu que hi són. Les agafeu...Amb compte! Que no és un tros de cotó! Molt bé, així, amb cura. A contrallum veieu que estan una mica brutes, exhaleu una mica d'alè i amb un drapet netegeu els vidres. Ara llueixen! Us podeu posar les ulleres. Les teniu ben col·locades? Ajusteu-les bé pel nas. Renoi, quina definició! Si mireu per la finestra, podeu veure al policia endossant una multa a la moto damunt la vorera o una filera de cotxes tocant el clàxon a una pobra iaia que travessa el pas de zebra a poc a poc.

I si us les traieu, què veieu? Què? Com? El policia convida a la iaia molt amablement a ballar amb ella enmig del pas de zebra, els conductors dels vehicles amb les finestres abaixades coregen una cançó del Frank Sinatra, de les marxoses Fly me to the moon o el mític New York New York, mentre els nens i les nenes, que abans estaven adormits, van dansant al ritme de la música cap a l'escola. Sí, sóc fan dels musicals.

Així ens proposa la Catherine i el seu pare de veure el món. "El món quan el veia sense ulleres, no tenia asprors, era tan suau i vellutat" diu la Catherine recordant les classes de dansa quan era petita a París. "Amb les ulleres, veia el món tal com és. Ja no podia somiar." Aquest llibre ha enamorat tothom qui l'ha llegit (a mi també, per descomptat) per això he volgut fer un recull d'algunes ressenyes molt boniques que he llegit a internet i compartir-les a Llibres de mandarina:

"De petit alguns llibres semblava que t'animaven a fantasiejar a partir d'escenes o personatges als quals l'autor havia decidit no parar atenció. A Catherine, Patrick Modiano et demana que ho facis." El Culturista, per Isaac Casals
"Un pequeño libro que cuenta la historia de una niña, Catherine, y su padre, en un París gris y de otra época. Ambos llevan gafas y las utilizan como forma de evasión." Kiddult, per Txell Hernández Gil
"Ella tenia una vida senzilla, però agradable i no necessitava saber quins negocis estranys feia el seu pare, el motiu d'estar sempre separada de la seva mare o per què Madame Dismailova, la seva professora de ballet, no era russa." Blog de La Central, per Meritxell Ral
"La relación entre ambos, en ausencia de la madre, es lo que esta novelita refleja con sutileza y humor. Catherine encuentra en su padre un cómplice para sus faltas de ortografía y su poca pericia con el ballet y su padre encuentra en Catherine una hija que pregunta sin agobiar con la que puede compartir divertidas confidencias sobre la vida y sus zonas más oscuras." Club Kiriko
"En aquesta oda a la imaginació, l'autor s'inspira en la seva pròpia infància a París, en els records del seu pare[...]" Time Out, per Maria Junyent
"Catherine es una bella obra para chicos o para mayores donde se revela el lado más tierno y sensible del Premi Nobel de Literatura Patrick Modiano. En una edición de regalo muy cuidada con las ilustraciones originales de Sempé por parte de los editores de Blackie Books." La librería de Javier

L'autor Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, 1945) és Nobel de Literatura 2014, té una llista llarga de llibres per adults. Catherine, publicat per primer cop el 1988, és el seu llibre infantil més conegut.
L'il·lustrador Jean-Jacques Sempé (Bordeus, 1932), és sobretot conegut per les divertidíssimes vinyetes d'El Petit Nicolàs (R. Goscinny). Ja va il·lustrar la primera edició de Catherine.

Vénen o no vénen ganes de llegir-lo? I el dissabte 7 de novembre, faig un Club de Lectura a La Central!